La diferència principal deFila de filament de niló blanc de niló blanc d'alta tenacitat 66Es troba en l’optimització sinèrgica del seu mecanisme d’orientament axial de la cadena molecular i les propietats òptiques. Aquest material aconsegueix l’extensió en cadena del niló de pes molecular ultra alt 66 mitjançant el control del camp de cisalla durant la policondensació de fase sòlida i la disposició regular de les seves regions cristal·lines millora significativament el mòdul elàstic de la fibra. En comparació amb els materials convencionals de niló, la seva densitat d'enredament de la cadena molecular es redueix al voltant d'un 20%, donant al material una major capacitat de dissipació d'energia.
La realització de la propietat blanca òptica deFila de filament de niló blanc de niló blanc d'alta tenacitat 66Depèn del sistema de dispersió de nano-escala de l'absorbidor ultraviolat de benzotriazol i el diòxid de titani. El sistema compost forma una estructura de refracció de gradient durant l’etapa de refrigeració de filatura, que inhibeix eficaçment el fenomen de groc causat per la dispersió de la llum. El mecanisme de desenvolupament de colors del niló ordinari depèn del recobriment superficial, mentre que la tecnologia de coloració massiva d’aquest tipus de material permet que l’estabilitat del color es trenqui pel límit de temperatura de descomposició tèrmica del material. La millora de la resistència a la hidròlisi del fil de filament de niló de niló blanc de niló 66 d’alta tenacitat prové del disseny molecular de l’agent de captació final, que forma un efecte d’obstacle estèric amb el grup amida de la cadena principal de niló 66, bloquejant la ruta d’atac d’hidròlisi de les molècules d’aigua a la cadena polimera.
En termes de comportament termodinàmic, la temperatura de transició del vidre deFila de filament de niló blanc de niló blanc d'alta tenacitat 66es compensa en comparació amb els productes tradicionals i el seu factor de pèrdua mecànica dinàmica manté un valor baix en un ampli rang de temperatures. Aquesta característica deriva de la reconstrucció de la xarxa d’enllaç d’hidrogen entre les cadenes moleculars i la distribució de la força intermolecular s’optimitza mitjançant la introducció d’unitats de copolímer fluorades.
